miércoles, 4 de mayo de 2016

ÚLTIMA ENTRADA AL BLOG.



Hola de nou lectors!!!
Com ha anat la setmaneta? Espero que genial.

Perdoneu el meu buit en tardar a escriure. Ja sabeu que estem a final de curs i que estem apretant al màxim per aprovar els exàmens i tenir el títol del batxillerat.
A continuació, us faré la meva última entrada en aquest blog, on hi he compartit els meus aprenentatges amb vosaltres i he exposat les meves opinions sobre diferents temes que haviem estudiat a les classes d'història.
La veritat és que no m'agrada despedir-me...però toca fer un últim escrit sobre el tema que estem estudiant en aquests últims dies: la transició.
Doncs bé, pel que fa a la transició, he de respondre la següent pregunta i és: en quin moment s'acaba la Transició?

Pel que he aprés a classe i el que he llegit en altres fonts, puc dir que la transició arriba al seu final amb el relat cap a la victòria del PSOE (partido socialista obrero español) en les eleccions generals del 1989. La transició haurà acabat de manera efectiva quan els espanyols s'acostumin a mirar la guerra civil com el mateix distanciament que a les guerres púniques. 
L'octubre del 1982, es van convocar noves eleccions generals, que van revolucionar el panorama polític del moment. El PSOE de Felipe González va fer-se amb la majoria absoluta en les Corts. S'iniciava en aquests moments un ampli període de governs socialistes que posarien fi a la Transició i consolidaven l'Estat democràtic a Espanya.


                                            
                                                               Transició espanyola


A part de la pregunta contestada anteriorment, també he d'exposar els meus pensaments i la meva opinió sobre la democràcia a Espanya a dia d'avui.

Personalment, opino que la democràcia espanyola és bona com a forma de govern. El problema són els polítics, que enlloc de ser patriotes i buscar el millor pel seu país, s'interessen més pels seus interessos personals. 
També és cert que en la democràcia un pot expressar-se de la manera que vulgui i presentar les seves idees sense cap limitació, però també és veritat que ningú t'escolta, perquè sobretot,pels que estan en el poder, la democràcia només serveix per a que ells s'instal·lin allà, per dir-ho d'alguna manera, per fer el que vulguin, sense acceptar els desacords de ningú. És per això, que la classe política és la màxima corrupció que té un país, perquè enlloc d'enganyar al poble per a que els elegeixin i presentar cent propostes enganyoses per obtenir el favor de l'electorat, es dediquen a omplir-se la butxaca i traicionar a tot allò que van utilitzar per arribar en aquell lloc.
Prefereixo viure en una democràcia que en una dictadura, ja que el sol fet de no poder expressar el que pensem, és una de les formes violentes més grans que se li pot aplicar a un ésser humà.
Des del meu punt de vista, la majoria de pobles no tenen la suficient educació política per fer-lo funcionar, només creuen que cada quatre anys s'ha d'anar a les urnes i votar;és aquest l'actual problema de la democràcia. El primer pas és saber a qui votem.

                                            

                                                      30 anys de democràcia espanyola   




I ara toca el pitjor...despedir-me de tots vosaltres.

Durant aquest curs d'història, hem estat estudiant diversos temes i situacions d'Espanya: la famosa Guerra Civil, de la qual només n'havia sentit a parlar per sobre i actualment he ampliat els meus conceptes sobre aquesta guerra i en sóc més conscient de tots els danys que va provocar, el Franquisme, la Guerra Freda, les diferents revolucions, la Restauració i un llarg etcètera. Cadascun d'aquests temes m'ha fet posar-me en la situació de les persones que van viure en aquella època i he intentat aprendre el màxim de tots.

Els temes que més m'han agradat estudiar han sigut els de les revolucions. Crec que aquestes revolucions han aportat canvis molt importants en les nostres vides i gràcies a elles, avui en dia tenim una forma de vida sense dificultats. D'altra banda, un dels temes que menys m'agraden i més pesat se m'ha fet és el del franquisme. Tot i així, considero que tot el que hem estat estudiant fins a dia d'avui és important i que l'assignatura d'història és molt necessària, ja que hem de saber d'on venim, per saber on anem.

He de dir que faig història des de que vaig començar l'institut, però res es compara amb aquest últim any. En aquest any, hem sapigut el que és realment la història del nostre país i la del segles més propers a nosaltres. En algunes ocasions, se'm feia difícil entendre el temari, ja que és molt complert i requereix molta atenció i la realització de diverses activitats per entendre el tema a la perfecció. En alguns exàmens m'he sentit bloquejada, sense sortida, però poc a poc anava escrivint i intentant plasmar les meves idees a paper, ja que se'm fa més difícil explicar diversos temes per escrit que explicant-les oralment.
Ha estat un any de sacrifici, de superació i de veure les coses des d'un altre punt de vista. Realitzar aquest blog m'ha fet veure una gran evolució en mi mateixa, ja que en les meves primeres entrades em sentia insegura a l'escriure i no sabia com expressar les meves idees, en canvi ara, ja domino més aquest món i la veritat és que m'ha agradat bastant i m'he sentit molt a gust compartint les meves idees amb tots vosaltres. Espero haver estat a l'altura d'una autèntica blogguer.

Em sento orgullosa de mi mateixa. M'emociona saber que d'aquí uns anys recordaré aquest blog i podré mirar-lo amb una rialla a la cara.

He de donar gràcies a la meva professora d'història, la Maribel Solsona, per haver tingut la paciència suficient en moltes hores de classe, per fer que el temari semblés molt més fàcil d'entendre i per demostrar-nos que la història és una de les coses més importants que conservem.


"La geografía ens ha fet veïns. La història ens ha fet amics. La economia ens ha fet socis i la necessitat ens ha fet aliats. Aquells a qui déu ha unit, que no ho separi l'home."


Doncs fins aquí el meu blog d'història del món contemporani. Espero que hagueu disfrutat llegint totes les meves entrades i que pogueu arribar a ser grans historiadors.



Una abraçada,

Lorena Bardos.